Celebrem el Dia Internacional del xiquet amb càncer

El passat 14 de febrer, vam celebrar el Dia Internacional del Xiquet amb Càncer, amb la lectura del manifest següent:

«NO MÉS BARRERES»

Demà és el Dia Internacional del Xiquet amb Càncer i la Federació Espanyola de Pares, ha pensat en un lema que em crida l’atenció: «No més barreres».

Quan pense  en barreres em recorda a les tanques que hem de botar en atletisme, o amb la barrera que formem jugant a futbol per intentar aturar la pilota abans que arribe a la porteria… Aquestes barreres són fàcils de superar i em sent molt bé quan ho aconsegueixc.

Però crec que les barreres de les que parlen deuen ser d’un altre tipus, perquè és una paraula que porte molt de temps escoltant. Potser siguen aquestes coses que de vegades ens passen i que fan que la vida siga una mica més difícil. En aquests casos, la meva família m’ajuda molt a superar els obstacles, fent-me sentir segur i protegit.

Però no tot depèn de mi i de la meva família. Un dia qualsevol, pots posar-te malalt, tan malalt que has d’anar a l’hospital, t’han de fer unes proves, i potser quedar-te ingressat. I et preguntes: què m’està passant?  Per què estic aquí?  I apareix la por, perquè això sí que sembla difícil.

I aquí comences a saber què vol dir això de les barreres i tot el que impliquen: és no veure diàriament als meus germans, als meus avis, als amics. És no poder anar a l’escola, estudiar, ni fer esport o jugar. És no poder fer tot el que m’agrada.

Sé que estic a l’hospital perquè és necessari per curar-me, que totes les persones que estan treballant al meu voltant em tracten molt bé, però en el fons em falta alguna cosa, em falta tot el que sense adonar-me em feia feliç.

A l’hospital també he fet molts amics, i van sovint persones d’una Associació que parlen amb mi i amb els meus pares. «No més barreres», els escolte dir, i encara que al principi no sabia molt bé a què es referien, crec que té a veure amb que hem hagut de traslladar-nos a una altra ciutat, amb que el pare ha deixat la seva feina per poder estar amb mi, i amb que els meus germans estan lluny a la cura dels meus avis.

La Federació Espanyola de Pares de Xiquets amb Càncer, les 21 associacions que la composen i totes les persones que formem part d’elles estem treballant per eliminar o minimitzar totes les barreres possibles. Per això estem proposant des de fa anys, que se li concedeixca un grau de discapacitat del 33 per cent a tots els menors amb càncer des del moment del diagnòstic.

Amb aquest mesura, s’aconseguiria eliminar alguna barrera, i per això, en aquest Dia Internacional del Xiquet amb Càncer, jo també dic: NO MÉS BARRERES

https://www.facebook.com/207679406005738/posts/2745762845530702/?sfnsn=scwspwa&extid=NTVWtjjCu9PCChDa&d=w&vh=e